Lectures de literatura catalana contemporània

 

• K. L. Reich, Joaquim Amat-Piniella, 1963
• Poesia rasa, Joan Brossa, 1970
• Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo, 1973
• Memòries fins a 1935 (no ficció), Aurora Bertrana, 1974
• Els nostres objectes de cada dia, Josep Maria Espinàs, 1981
• El bell país on els homes desitgen els homes (poemes), Biel Mesquida, 1985
• La magnitud de la tragèdia, Quim Monzó, 1989
• Joana E., Maria Antònia Oliver, 1992
• El perquè de tot plegat (contes), Quim Monzó, 1993
• Després de la pluja (teatre), Sergi Belbel, 1993
• El verí del teatre (teatre), Rodolf Sirera, 1993
• Dones, Isabel-Clara Simó, 1997
• Cinc nits de febrer, Eduard Márquez, 2000
• La pell freda, Albert Sánchez Piñol, 2002
• Les veus del Pamano, Jaume Cabré, 2004
• La meitat de l’ànima, Carme Riera, 2004
• La força de la gravetat (contes), Francesc Serés, 2006
• Històries d’animals, tretze (poesia), Enric Casasses, 2010
• Els nois, Toni Sala, 2014
• Eren ells, Carles Rebassa, 2016
• Un arbre molt alt (poesia), Jaume Coll Mariné, 2017
• Poder i santedat, Manuel Molins, 2017
• Kalàishnikov, Maria Sevilla, 2017
• Permagel, Eva Baltasar, 2018
• La mort lenta, Xavier Mas Craviotto, 2018
• Aprendre a parlar amb les plantes, Marta Orriols, 2018
• L’art de portar gavardina, Sergi Pàmies, 2018
• Canto jo i la muntanya balla, Irene Solà, 2019
• Napalm al cor, Pol Guasch, 2021
• Josep Palau i Fabre
• Vicenç Pagès Jordà
• Sebastià Alzamora
• Teresa Colom
• Enric Herce
• Ferran Torrent
• El teatre de Jordi Casanovas, Marta Buchaca, Albert Mestres, Roger Bernat, Ferran Echegaray, Carles Santos, La Fura dels Baus

A partir de “Què llegeixen els futurs professors de literatura?”, Jordi Nopca, diari Ara, 29 de maig de 2021