- K. L. Reich, Joaquim Amat-Piniella, 1963
- Poesia rasa, Joan Brossa, 1970
- Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo, 1973
- Memòries fins a 1935 (no ficció), Aurora Bertrana, 1974
- Els nostres objectes de cada dia, Josep Maria Espinàs, 1981
- El bell país on els homes desitgen els homes (poemes), Biel Mesquida, 1985
- La magnitud de la tragèdia, Quim Monzó, 1989
- Joana E., Maria Antònia Oliver, 1992
- El perquè de tot plegat (contes), Quim Monzó, 1993
- Després de la pluja (teatre), Sergi Belbel, 1993
- El verí del teatre (teatre), Rodolf Sirera, 1993
- Dones, Isabel-Clara Simó, 1997
- Cinc nits de febrer, Eduard Márquez, 2000
- La pell freda, Albert Sánchez Piñol, 2002
- Les veus del Pamano, Jaume Cabré, 2004
- La meitat de l’ànima, Carme Riera, 2004
- La força de la gravetat (contes), Francesc Serés, 2006
- Històries d’animals, tretze (poesia), Enric Casasses, 2010
- Els nois, Toni Sala, 2014
- Eren ells, Carles Rebassa, 2016
- Un arbre molt alt (poesia), Jaume Coll Mariné, 2017
- Poder i santedat, Manuel Molins, 2017
- Kalàishnikov, Maria Sevilla, 2017
- Permagel, Eva Baltasar, 2018
- La mort lenta, Xavier Mas Craviotto, 2018
- Aprendre a parlar amb les plantes, Marta Orriols, 2018
- L’art de portar gavardina, Sergi Pàmies, 2018
- Canto jo i la muntanya balla, Irene Solà, 2019
- Napalm al cor, Pol Guasch, 2021
- Josep Palau i Fabre
- Vicenç Pagès Jordà
- Sebastià Alzamora
- Teresa Colom
- Enric Herce
- Ferran Torrent
- El teatre de Jordi Casanovas, Marta Buchaca, Albert Mestres, Roger Bernat, Ferran Echegaray, Carles Santos, La Fura dels Baus
A partir de “Què llegeixen els futurs professors de literatura?”, Jordi Nopca, diari Ara, 29 de maig de 2021
